Els tres models d'Estat

Darrerament sentim a parlar molt del futur encaix entre Catalunya, Espanya i Europa. Des dels autonomistes del PP als secessionistes d'ERC passant pels federalistes del PSC i els independentistes amb reparos de CiU. Sense anar més lluny, Artur Mas va afirmar fa uns dies que "la independència clàssica no ens convé" i Duran i Lleida ha parlat sovint d'una confederació catalano-espanyola.

Però quina diferència hi ha entre el model autonòmic, el federal i el confederal? Amb voluntat d'aclarir una mica els conceptes he fet una petita comparativa dels tres models (i si he comès algun error, si us plau comuniqueu-m'ho).

Un Estat autonòmic és aquell on, a través d'un procés de descentralització, les regions (o territoris o Comunitats Autònomes) ostenten un cert grau d'autonomia política. És a dir, tenen governs que poden decidir sobre qüestions que normalment quedarien reservades a un Govern central (com la sanitat o l'educació).

L'Estat federal és un model molt similar. També hi ha un Govern central amb poder sobre aspectes comuns (com la defensa, els afers exteriors o la macroeconomia) i uns territoris (Estats) que tenen transferides certes competències. El model federal no implica necessàriament més autogovern que l'autonòmic i, de fet, algunes Comunitats Autònomes espanyoles (com el País Basc) tenen més autogovern que molts Estats de països federals. Això és important tenir ho en compte, perquè a Catalunya sovint fem servir la paraula federal com a sinònim de més descentralitzat.

Quina és, llavors la diferència entre el model autonòmic i el model federal? Doncs l'estabilitat del repartiment de poders. En les federacions, el repartiment de poder entre les administracions està garantida per una llei d'alt rang (una Constitució, per exemple) i és molt difícil modificar-la. En el cas d'un Estat autonòmic, les competències de les Comunitats Autònomes estan atorgades per lleis de rang inferior i el Govern central les pot revocar o modificar amb més facilitat.

I les diferències entre l'Estat federal i l'Estat confederal? N'hi ha bàsicament una: la sobirania dels territoris que el formen. Els membres d'una federació no són Estats sobirans independents, mentre que els d'una confederació sí que ho són. Així, els Estats Units són una federació perquè els diferents Estats que els formen no són sobirans. La Confederació Helvètica (Suïssa) és de fet una federació, perquè els cantons tampoc són sobirans. En canvi, la UE seria una confederació (tot i que atípica) ja que cada Estat membre té reconeixement internacional com a Estat sobirà. A més, i això és clau, una confederació reconeix el dret dels seus membres a abandonar-la unilateralment, mentre que en una federació qualsevol secessió ha de passar per l'aprovació del Govern central.

En una confederació pot existir un Govern central amb competències pròpies (tot i que en aquest cas són els Estats que han cedit les competències al Govern central i no a l'inrevés; penseu en la UE). El grau de poder d'aquest Govern, si existeix, es decideix entre els Estats i pot anar de molt important a purament simbòlic. El lligam entre Andorra, Espanya i França es pot veure com una confederació (el cap d'Estat és compartit i la defensa corre a càrrec d'Espanya). La Commonwealth britànica també és un tipus de confederació, amb un cap d'Estat comú (el monarca britànic). I el model d'Estat associat, com és el cas de Puerto Rico amb els Estats Units, també és un tipus de confederació. De fet, el concepte de la confederació no és aliè a la nostra història: la Corona d'Aragó funcionava com una confederació de regnes, cadascun amb les seves pròpies lleis i estructura de govern però sota un mateix rei.

 

Ara tornem a Catalunya. Quina seria la diferència real entre una unió autonòmica, una de federal i una confederació amb Espanya? A nivell de competències la diferència entre els tres models pot arribar a ser molt subtil. La diferència fonamental seria l'estatus internacional de Catalunya: com a part d'un Estat autonòmic o d'una federació, no seria un Estat sobirà. Com a part d'una confederació amb Espanya, la sobirania de Catalunya hauria d'haver estat abans reconeguda internacionalment. A part d'això, la relació amb Espanya podria ser tan forta o tan laxa com tots dos acordessin.

No vull acabar sense esmentar l'opinió de Guy Laforest, que va recomanar a Mas que busqués "amb alguna fórmula imaginativa, una nova relació amb Espanya que no sigui només la de país veí". Qui sap, potser acabarem inventant un nou tipus de model d'Estat i tot.