dimecres, 10 d’octubre del 2012

La qüestió del castellà (I)


Mig en serio mig en broma es diu que, si Catalunya fes un referèndum d’independència, el que voldrien saber molts catalans és en quina lliga jugaria el Barça. Tot i que pot semblar una qüestió trivial, il·lustra la multitud d’aspectes de la nostra vida quotidiana que es veurien afectats en major o menor mesura per un procés independentista. I un aspecte que sense dubte afectarà la vida de molts catalans serà la situació del castellà en una Catalunya separada d’Espanya.

Veureu: la meva llengua materna és el castellà. És la que faig servir per parlar amb els meus pares, la parella i alguns amics. És la llengua en la que penso, la que faig servir per comprendre el món i, per tant, amb la què m’identifico com a individu*. Aquest és el cas també de gairebé el 50% dels catalans (enllaç). Alhora, també parlo català. És la llengua que faig servir a la feina i en la majoria de contexts socials (com, per exemple, aquest blog). Per hores d’ús, el català és la meva llengua habitual. I aquesta combinació de les dues llengües és una situació habitual a Catalunya, sobre tot entre aquells que són immigrants d’arreu d’Espanya i, molt especialment, entre els seus descendents, ja nascuts a Catalunya i educats en la immersió lingüística.


Població segons la llengua d’identificació a Catalunya al 2008. Dades de l’IDESCAT.

Per això, em pregunto en quina situació quedaria el castellà en una Catalunya independent. És la meva llengua materna i m’agradaria poder seguir tenint accés lliure i sense traves a la cultura en castellà en el meu país. I si us plau fixeu-vos en el detall: dic cultura en castellà, no cultura espanyola. Dic cultura en castellà feta a Catalunya per als catalans que no volen perdre el contacte amb la seva llengua materna, i que hauria de complementar la cultura feta en català.

Ara com ara l’internet bull amb opinions de tot tipus respecte a aquest tema. Hi ha qui voldria que la única llengua oficial fos el català i que el castellà tingués la consideració d’una llengua estrangera més. L’argument que es fa servir (que la simple convivència amb el castellà perjudica el català) em sembla erroni i en Ferran Mascarell va resumir encertadament el perquè: “el problema del català no es el castellà, sinó l’Estat espanyol” (enllaç). En un Estat propi on el Govern català controlaria tots els instruments legals, de manera que la potenciació de la llengua pròpia no hauria de dependre de retallar altres llengues.

* Definició de l’IDESCAT. Llengua d’identificació: llengua que la persona entrevistada considera com la seva llengua, llengua amb la qual la persona s’identifica.  Llengua habitual : llengua que la persona utilitza més sovint (aquesta llengua pot coincidir o no amb la llengua d’identificació).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen tots els comentaris.